Bolets

Un bolet és l’aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d’un casquet esfèric que s’anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d’aquests organismes.

A Balears i a part del País Valencià s’usa de forma popular i incorrecta el mot esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s’utilitza freqüentment per al Lactarius piperatus, o per a la Russula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s’usa per a altres bolets.
A Menorca s’utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per designar els bolets que no es mengen. Normalment s’aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme prebassos (derivació de pebràs) també es fa servir per a molts bolets (especialment als Russulae), si bé el nom popular de prebassus fa referència més sovint, en el cas de Mallorca, als rovellons (Lactarius sanguifluus).

A Catalunya es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis.

A la comarca de la Llitera, dins la franja d’Aragó, el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és “pixagós”, sent “Rovelló” (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

bolets

Capell

La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies fins a assolir en altres els 30 cm. És difícil crear un estàndard doncs la seva forma també és molt variada, però acostuma a assemblar un paraigua que compleix amb la seva utilitat: d’aixopluc de l’himeni. Quan és jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s’anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com per exemple arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos… Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada.

Totes aquestes dades poden ser útils per identificar els bolets.

NUTRICIO

Els bolets impulsen el sistema de defenses, estimulen l’activitat cerebral i, pel seu alt contingut en iode, revitalitzen l’organisme.