Els calçots o ceballots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus que es calcen a mesura que creixen, i que es mengen escalivats.
Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la dita salvitxada, que és una salsa de tipus romesco.
No fou fins a mitjan segle passat que el calçot es va fer conèixer fora de l’Alt Camp, especialment per la divulgació feta per la colla artística i humorística l’Olla. La festa del calçot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va fer 100 anys l’any 1996. S’hi celebren tres concursos : el concurs de cultivadors de calçots, el concurs de salsa de la ‘calçotada’ i el concurs de menjadors de calçots.
— 
eating Calçots at Mercat del Maresme.