LAVANDA

–> RECORDA que t’esperem tots els diumenges de 09:00 a 14:00 hores.

L’espígol, espígol ver, espic, espígol d’estiu, espigola, barballó o lavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades reconeguda com a planta medicinal. També se l’anomena Lavandula angustifolia que ve de lavo que significa purificar. Popularment és coneguda com a espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada a la subclasse Asteridae, és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d’espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d’estiu i el fruit és un aqueni.

L’espígol és una herba mediterrània que floreix a l’estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l’oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i Amèrica per la seva essència

USOS

Medicinal (d’aquí ve el sinònim officinalis, referit a les “oficines” de farmàcia). Tradicionalment s’usa una infusió de flors com a tranquil·litzant o inductor a la son.

Perfumeria: s’obté l’oli essencial d’espígol i diversos perfums i colònies. També utilitzat per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.

La mel monofloral d’espígol que és així considerada, si la proporció del seu pol·len dins la mostra de mel que s’analitza és suficient, és molt apreciada i forma part de la mel de La Alcarria
Repel·lent de mosquits, en canvi atrau les papallones.

La lavandula spica és un arbust que s’ha de sembrar a la primavera, més exactament a finals de maig. L’abonament ha de ser discret i limitat a un sol subministrament a la tardor. S’ha de podar enèrgicament després de la floració de juny i juliol. S’han de regar escassament, aconsellable una vegada per setmana a l’estiu i cada 15 dies a l’hivern.

— a Mercat del Maresme

COLIFLOR

–> Productes de QUALITAT tots els diumenges de 09:00 a 14:00 hores!
La coliflor, colflor, floricol o pinya de col (Brassica oleracea botrytis) és una varietat dins del grup botrytis de la col Brassica oleracea dins de la família Brassicaceae.

Normalment la coliflor es menja cuita bullida. També es pot menjar crua o adobada en vinagre. A la Catalunya Nord es prepara l”amanida blanca i verda” amb coliflor, mongetes verdes, formatge i una salsa vinagreta.

Tallada a trossos es poden preparar plats tradicionals com la coliflor gratinada amb beixamel al forn. Un altre plat clàssic on la coliflor és l’ingredient principal és la coliflor amb seques, plat senzill que es menja amb un raig d’oli d’oliva. Les restes d’aquest plat són ideals per reescalfar a la paella amb uns trossets de cansalada.

La coliflor combina molt bé amb altres verdures (mongeta tendra, pastanaga, patata) en guisats o saltats per a acompanyar carns i peixos. El guisat de coliflor amb altres llegums també es pot barrejar amb arròs blanc i salsa de soia per fer un arròs fregit a l’estil de la cuina xinesa.

eatingColiflor at Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya.

VI

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc. La fermentació es produeix per l’acció metabòlica del llevat que transforma els sucres del fruit en alcohol etílic i gas en forma de diòxid de carboni. El sucre i els àcids que posseeix la fruita fa que siguin suficients per al desenvolupament de la fermentació. No obstant, el vi és una suma d’un conjunt de factors ambientals: clima, latitud, altitud, hores de llum, etc. Aproximadament un 66% de la collita mundial del raïm es dedica a la producció vinícola; la resta és per al seu consum com fruita. Tot i això, el cultiu de la vinya cobreix tan sols un 0,5% del sòl cultivable en el món. El conreu de la vinya s’ha associat a llocs amb un clima mediterrani.

12642513_537890413054421_8584084537744562258_n

Es dóna el nom de «vi» únicament al líquid resultant de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del suc del raïm, sense addició de cap substància. En moltes legislacions es considera només com a vi la beguda fermentada obtinguda de vitis vinifera, malgrat que s’obtenen begudes semblants d’altres varietats com la vitis labrusca, vitis rupestris, etc. El coneixement de la ciència particular de l’elaboració del vi es denomina enologia (sense considerar els processos de cultiu de la vinya). La ciència que tracta només de la biologia de la vinya, així com del seu cultiu es denomina ampelologia.

XURROS

Vine cada diumenge i esmorza xurros bonissims!! Com sempre t’esperem de 09:00 a 14:00 hores.

12651142_536038676572928_877234925435291162_n

El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada. El nom prové originàriament de la raça d’ovella xurra, una ovella típica de l’interior del País Valencià, les anomenades comarques xurres, i les terres contígües a la Manxa i a l’Aragó. Arran del nom compartit, es postula que aquest menjar el van inventar els pastors de l’interior i fins i tot que podria ser originari d’aquestes comarques valencianes, tot i que la majoria de les fonts apunten a un origen purament castellà. Tanmateix no hi ha un consens sobre el seu origen exacte, ja que se’l disputen diversos territoris de la península Ibèrica.

Actualment és un aliment molt popular a les falles de València, a Madrid i arreu d’Espanya, i també a Mèxic i a la resta d’Hispanoamèrica a causa, sobretot, de les xurreries ambulants, que els van anar popularitzant en fires i mercats i que algunes s’han acabat instal·lant permanentment a viles i ciutats.

Els xurros poden ser ensucrats o no, recoberts de xocolata o farcits de crema, i tradicionalment es venen dins de paperines.

eating Xurro at Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya.

LA MAGRANA

12196218_505757992934330_3115805339319722231_nFruit de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal amb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i la seva coberta que les envolta. Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l’hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l’estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé.

Al País Valencià, les varietats més famoses són dolces, sent la més valorada la “Mollar d’Elx”. També són apreciades la “Mollar de València” i la “Tendral de Xàtiva”.eating Fruits at Mercat De La Flor I Planta Ornamental De Catalunya.