–>Troba els millors productes de la comarca cada diumenge de 09:00 a 14:00 hores

El pa amb tomàquet/tomata, pa amb oli o pa sucat amb tomata (Gironès) és una típica recepta de la cuina catalana i balear, similar a la bruschetta italiana. Ha estat considerat el plat insígnia de la cuina catalana. Consisteix en una llesca de pa sucat amb mig tomàquet madur i amanit amb oli d’oliva i sal.

Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un àpat de pagès. Es pot acompanyar amb botifarres, fuet, pernil, formatges, anxoves o un altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l’escalivada. La base original solien ser les llesques de pa de pagès, però actualment s’utilitza també pa de barra.

L’origen del pa amb tomàquet és el pa amb oli, que existeix a tota la mediterrània. De vegades és l’oli el que es tira sobre la llesca de pa, torrada o no, o bé el pa amb el qual se suca l’oli, que sempre és d’oliva. A Catalunya, el mètode era el que es fa encara amb el pa amb oli, o pamboli, a les Balears, o sigui, tirar un raig d’oli sobre la llesca de pa. A més, a la cuina catalana ja existien nombroses receptes de pa preparat d’aquesta manera; el pa amb vi i sucre, per exemple, el pa amb la nata de la llet, amb xocolata, amb codonyat, etc.

El tomàquet va entrar a Europa a partir del segle XVI però no es va afegir al pa amb oli, que ja era tradicional, fins a uns dos segles més tard. Sí que existia ja en aquesta època la variant de pa torrat, fregat amb all i amanit amb oli. La primera referència directa escrita d’aquesta recepta apareix al segle XVIII, amb el nom de panboli bo, al Modo de cuynar a la mallorquina de Jaume Martí Oliver.

–> Recordeu que trobareu tots els productes de primera qualitat i que necessiteu per aquesta recepta cada diumenge de 09:00 a 14:00 hores al nostre mercat.

El amics de Alimentacion Saludable ens proposen aquesta magnifica recepta que TE UNA PINTA…!!!!!

Ingredients : alvocats , tomàquets cherry , pinya o mango , enciam verd i enciam vermell , pipes de carbassa i ceba.

Preparació : buidar l’alvocat , tallar a daus tots els ingredients , l’enciam en juliana . Barrejar i amanir al gust.

Consell! Si vols perdre pes tot i que és un plat molt saludable l’alvocat és una de les fruita més calòriques!

–>Troba els millors productes del Maresme de 09:00 a 14:00 hores cada diumenge.

La fruita kiwi (en anglès kiwifruit) és el fruit en baia comestible de les plantes del gènere de plantes enfiladisses anomenat científicament Actinidia.

Els kiwis crus són rics en un enzim que dissol proteïnes anomenat actidina. Els kiwis tallats amb nata batuda conformen les postres típiques de Nova Zelanda anomenades pavlova.

L’actidina pot donar al·lèrgia a algunes persones. El fruit també conté oxalat de calci que pot donar alguns símptomes adversos.

100 grams de kiwi cru contenen 61 kcalories, 1,14 g de proteïnes, 0,52 g de greixos, 14,66 g de carbohidrats, 3, 0 g de fibra, 8,99 g de sucres, 0,31 mg de ferro, 34 mg de calci i principalment vitamina C, E i K.

Els kiwis (Actinidia sinensis) són plantes natives del sud d’Àsia i ha estat declarat fruit nacional de la Xina. Altres espècies del gènere Actinidia són natives de l’Índia, Japó, i sud-est de Sibèria ( concretament a la part sud que arriba a l’Oceà Pacífic). El seu cultiu es va estendre des de la Xina a Nova Zelanda a principi del segle XX quan Mary Isabel Fraser, per la presidenta del col·legi femení de Wanganui. Les llavors del kiwi de la Xina van ser plantades el 1906 i els seus primers fruits es van collir l’any 1910.

La primera plantació comercial a Nova zelanda de plantes de kiwi es va fer l’any 1937 i aquests fruits es van fer pòpulars entre els militars neozelandesos durant la Segona Guerra Mundial. A partir de 1952 es van començar a exportar als Estats Units.

–> CADA DIUMENGE DE 09:00 A 14:00 HORAS, VINE A COMPRAR ELS MILLORS PRODUCTES DE LA COMARCA.Els crisantems (Chrysanthemum) són un gènere de plantes amb flor de la família (Asteraceae). És un gènere d’al voltant de 30 espècies, de fanerògamas perennes a la família Asteraceae, nativa de l’Àsia i nord-est d’Europa. Al mercat dels Estats Units d’Amèrica del Nord l’anomenen «mum».

Com ornamentació

És una planta que s’adapta molt bé al maneig fotoperiòdic quan es conrea en hivernacles i permet la floració durant tot l’any. La floricultura, amb les seves tècniques de producció massiva de plantes, té una gran quantitat d’eines, que permeten utilitzar les varietats apropiades perquè floreixin en diferents èpoques de l’any.

Els moderns crisantems són molt més decoratius que els seus parents silvestres. Les flors tenen variades formes, semblants a les dàlies, decoratives, com pompons o botons. El gènere conté molts híbrids i es van desenvolupar milers de conreus amb propòsits horticulturals. A més del tradicional daurat, hi ha flors de color blanc, porpra, vermell, etc. L’híbrid més important és Chrysanthemum × morifolium (sense. C. × grandiflorum ), derivat primàriament de C. indicum però també involucra a altres espècies.

Com a planta de flor en test

Per a ús en patis, balcons i interiors. S’obté a partir de diversos esqueixos arrelats, que es pincen per estimular el creixement de més tiges. De cada tija lateral brollen flors.

Com flor tallada

A causa de la gran varietat de formes i colors ia la quantitat de conreessis comercials, és una de les primeres flors tallades del mercat utilitzades en floristeria per a rams.

Les espècies de Chrysanthemum són utilitzades com a aliment per les larvas d’algunes espècies de Lepidoptera

Usos culinaris

Les flors grogues o blanques dels crisantems es bullen per fer una beguda dolça en diversos llocs del continent asiàtic. La beguda es coneix com «te de crisantem» ((xinès)). En l’esmorzar Dim sum el te de crisantem se serveix sempre. Té múltiples usos medicinals, un d’ells com a remei per recuperar-se de la grip.

Les fulles de moltes espècies, com Chrysanthemum coronarium i altres, que creixen comercialment a Àsia de l’est, coneguts com a tung ho ((xinès)), shungiku (春菊 ?) s’utilitzen com a verdura. A Xina, les fulles es fregeixen amb all ( Allium sativum ) i s’asseca salpebrant. El color de les fulles cuinades és negre, amb textura densa i mucilaginosa i sabor fragant i complex.

–>Troba aquest producte i més al nostre mercat dominical de 09:00 a 14:00 hores. T’esperem!

El pol·len d’abelles és un petit tresor alimentari del qual cada vegada es descobreixen més substàncies nutritives. La seva complexa composició conté valuosos enzims, vitamines i minerals que fan d’ell un complement ideal per reforçar el sistema immunològic especialment en èpoques de canvi d’estació.

– Un complement reconstituent:

Una variada llista d’enzims, que formen les proteïnes, el material bàsic de totes les cèl·lules, que regulen i activen els processos vitals de l’organisme, són presents en aquesta joia de la natura: diastasa, amilasa, catalasa, diaforasa, dihidrogenasa làctica, pectasa , fosfatasa i sacarosa entre d’altres.

D’altra banda conté vitamines A, D, E, B1, C, K, turó i rutina, així com altres que no s’han identificat encara. I també una completa llista de minerals i oligoelements: sodi, potassi, magnesi, calci, alumini, ferro, coure, zinc, manganès, plom, sílice, fòsfor, clor i sofre. La combinació de tots ells junts, que no es troba en cap altre aliment natural o suplement preparat, fan d’ell una fórmula òptima per reconstruir tota classe de teixits, a causa del seu alt valor nutritiu.

–>Troba els millors productes de 09:00 a 14:00 hores cada diumenge al nostre Mercat.

La confitura o melmelada és una conserva de fruita trinxada amb sucre.

Encara que la proporció de fruita i sucre varia en funció de la mena de confitura, del punt de maduració de la fruita i d’altres factors, el punt de partida habitual és que sigui en proporció 1 a 1 en pes. Quan la mescla arriba als 104 °C, l’àcid i la pectina de la fruita reaccionen amb el sucre fent que, en refredar-se, la mescla solidifiqui.

Perquè es formi la confitura, és important que la fruita contingui pectina. Algunes fruites que tenen pectina són: les pomes, els cítrics, i moltes baies, exceptuant les maduixes i les móres, per exemple. Per elaborar confitura d’aquestes fruites, la indústria afegeix pectina pura, però el mètode casolà consistia a afegir una altra fruita amb molta pectina (pomes o suc de llimona, per exemple).

Però no només trobaras de fruita al nostre mercat, vine a veure la gran varietat que t’oferim!

T’esperem!