OLIVES

Hi ha estudis que mostren que menjar set olives cada dia és una bona manera d’estar més sans i de protegir-nos de diferents patologies. Per què?
1. Les olives no engreixen, enriqueixen!
2. Són riques en antioxidants, vitamines E i A, i ferro
3. Contenen omega-3 i 6
4. Protegeixen el cor i la circulació
5. Digestives
6. Són un tresor mediterrani
7. No aptes per a hipertensos, molt aptes per a persones amb la tensió o l’energia baixa

— TROBA els millors productes als millors preus cada diumenge de 09:00 a 14:00 al nostre mercat.

— a Mercat del Maresme

MARGARIDA DE PRAT

–> Les millors flors i plantes de la comarca. Vine cada diumenge 09:00 a 14:00 hores!

Planta perenne que fa de 6 a 100 cm d’alçada, erecta glabra o pubescent i que presenta nombroses formes. Les fulles són verd fosques a les dues bandes, les fulles mitjanes de la tija i també les superiors oblongues o rarament linears, de més de 2 mm d’ample i regularment dentades. Capítols solitaris o en grups, lígules blanques. No produeix papus. Floreix de maig a setembre.

Brolles i pastures. No es troba a les Balears. Als Països Catalans viu de des de 150 a 2400 m d’altitud. — a Mercat del Maresme

OLIVES

 

L’oliva és el fruit de l’olivera. Botànicament és una drupa. Comparat amb altres fruits en drupa, té la diferència de contenir un component amargant (oleuropeïna), poc sucre (2,6-6%) i un alt contingut d’oli (12-30%), que depèn del moment de la collita i de la varietat. Hi ha diferents varietats.

De l’oliva se n’extreu l’oli d’oliva en trulls o bé també se solen adobar per a menjar-les senceres o trossejades. En aquest cas acostumen a usar-se varietats en què el pinyol es pugui extreure amb facilitat. Amb l’excepció d’algunes varietats, com la Thrubolea grega, no es poden consumir com a olives de taula sense el pas previ de treure’n l’amargor, que es pot fer només posant-les en aigua, que s’ha de canviar diverses vegades, o sotmetent-les a l’acció de l’hidròxid sòdic amb una posterior fermentació (en el sistema espanyol o sevillà) o sense fermentació (en el sistema californià o occità).

Totes les varietats d’oliva són negres quan maduren; en general, es cullen verdes per adobar-les, i les olives negres californianes també es cullen verdes i les tornen negres per oxidació artificial. Les olives negres d’estil aragonès (varietat empeltre) es cullen ja negres. Es poden consumir olives de qualsevol calibre, però els mercats acostumen a preferir les mides més grans, superiors als 3 grams de pes.

eating Olives atMercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya.

MARGARITA


Argyranthemum frutescens és un tipus típic de margarida. És una planta perenne nativa de les Illes Canàries, la qual es pot trobar a Gran Canària, Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro.

És una margarida molt cultivada en jardineria a gran part del món. A herboristeria s’usa com a tònic estomacal i per combatre l’asma. Les fulles s’usen en infusió. — a Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya

BRÒQUIL

12734267_545381545638641_8445675122613854830_nEl bròquil és molt ric en nutrients i minerals que tenen nombrosos beneficis per a la salut, especialment per a la digestió, el sistema cardiovascular i el sistema immunològic és capaç de prevenir malalties inflamatòries i fins i tot el càncer.

A més, ja que el bròquil té poques calories pot ser utilitzat en qualsevol tipus de dieta, fins i tot per a aquells que volen fer créixer la massa muscular, ja que és ric en proteïnes.

Bròquil preferentment s’han de menjar crus per mantenir tots els seus minerals, però es pot cuinar per un curt temps sense perdre gran part dels seus beneficis. Simplement no excedeixi el temps de cocció de 20 minuts per al bròquil al vapor, tres minuts per vegetals preparats al microones durant 5 minuts o bròquil saltejat. Redueix el colesterol

El bròquil és un aliment ric en fibra soluble que s’uneix al colesterol a la sang, pel que és més fàcil netejar el fetge, ajudant a mantenir els nivells de colesterol controlats al cuerpo.2. Prevé malalties cardiovasculars

A més de reduir el colesterol, el bròquil, manté més forts els vasos sanguinis i per tant és capaç de mantenir la pressió arterial sota control. A més, conté sulforafano, una substància amb propietats antiinflamatòries que impedeixen l’aparició de lesions als vasos sanguinis i el desenvolupament de malalties en les artèries coronarias.3. Facilita la digestió

El bròquil és una bona manera de mantenir el procés digestiu funcionant correctament, per la seva rica composició sulforafanoregula les quantitats de bacteris a l’estómac, evitant l’aparició d’úlceres o gastritis, per exemple.

Font: www.lavidalucida.com

TIPUS DE PEBROT

–> VINE cada DIUMENGE i troba els millors PEBROTS de la comarca. De 09:00 a 14:00 hores
12745750_544293825747413_1438605905749612958_n

Nyora

La nyora és un pebrot sec, de color grana i arrodonit. La varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços. La nyora de Guardamar del Segura, és rodona i petita. S’utilitza en multitud de plats típics de les comarques de Catalunya, del sud del País Valencià i també a la Regió de Múrcia. A Alacant i Múrcia és condiment indispensable per als arrossos. A Cartagena la nyora és un dels ingredients bàsics del plat més representatiu de la ciutat: el Calder. Un altre plat típic que inclou nyora, si més no a les comarques del sud, és la pericana. Les nyores són sovint utilitzades per a enriquir sofregits i per a salses com la xató, la romesco, la salsa de calçots, etc.

Pebrot de romesco

El pebrot de romesco és un pebrot sec, de color grana, allargat i d’uns dos centímetres i mig d’ample. És menys carnós i té la pell més gruixuda que la nyora. A la cuina tradicional catalana els pebrots de romesco s’utilitzen sovint per a guisats. També s’utilitzen per al romesco de peix, o romescada, i per a la salsa romesco. Aquests pebrots es cultiven en menys quantitat que les nyores, cosa que fa que, de vegades, hom utilitzi aquestes pels romescos en comptes dels pebrots de romesco.

Bitxo

Article principal: Capsicum annuum L. var. minimum
El bitxo, vitet o pebrina és un pebrot petit, prim i vermell; és molt picant i s’utilitzava untant les ungles de les criatures perquè no es mosseguessin les ungles. Es pot menjar fresc o sec.

Els bitxos són un ingredient molt important en la cuina de molts països tropicals arreu del planeta, des-de la cuina mexicana fins als curris de l’Àsia del sud.

Pebre vermell

Article principal: Pebre vermell
El pebre vermell (català oriental), pebre roig (català occidental) o pebre bord (català balear) s’obté d’assecar i polvoritzar pebrots dolços (per al pebre vermell dolç, que no pica) o bitxos (per a la variant picant). Fa les funcions d’aromatitzant, colorant i conservant (vegeu formatge de Maó i sobrassada, per exemple) natural. A Mallorca ja apareix al segle XVIII al receptari de cuina escrit per Jaume Martí i Oliver. A Hongria i a molts països se’l coneix com a paprika.

Pebrot vermell

Article principal: Capsicum annuum L. var. annuum
És el pebrot vermell o pebrot morrón, que en realitat en alguns països es consumeix també en fases de maduració menys completes, amb la qual cosa es presenta en taronja, groc o verd. A Amèrica pot ser picant però a Espanya és sempre dolç. La seva carn és més gruixuda i dura que la del pebrot tendre verd. S’utilitza molt escalivat. Amb aquest pebrot es fa el pebre roig dolç i picant. És la variant annuum del Capsicum annuum.

Pebrot verd

Article principal: Capsicum baccatum
Als Països Catalans, i a d’altres també, com per exemple Itàlia, el pebrot de carn gruixuda i més aviat rodó, que existeix en molts colors: grocs, taronja, vermell, fosc, verd fosc, etc. només s’utilitza en vermell (vegeu pebre vermell). En canvi, el conegut popularment com a “pebrot verd” és un altre, més allargat, de carn fina i color verd clar, també conegut com a pebrot tendre. Es cultiva a Mallorca. S’usa de vegades als sofregits, trinxat i cuit amb la ceba, o es poden menjar a la brasa o fregits, per exemple com a acompanyament, a la samfaina, al trempó i a les sopes mallorquines, per exemple.

Pebrot del piquillo

Article principal: Pebrot del piquillo
El pebrot del piquillo (Capsicum annuum L.) és un pebrot vermell, petit i cònic. Se sol escalivar, pelar i guardar en conserva. Per la seva mida i forma són molt pràctics per a farcir (de puré de patates barrejat amb altres coses, com per exemple tonyina, d’ensalada russa, de truita de patata, de brandada de bacallà, de carn picada amb sofregit, de calamarçons, etc.). En aquest cas se solen arrebossar després i fregir, tot i que no és obligatori. Farcits, es poden servir sobre una llesca de pa, a manera de pintxo o bé com a plat, per exemple amb salsa i un acompanyament. També es pot fer una salsa de pebrots del piquillo fàcilment, per exemple, batint-los dintre d’un sofregit o del suc de coure la farça o amb una mica de brou o llet, espessit si cal amb un pèl de farina. Com els altres pebrots roigs escalivats, també se solen usar, tallats en tiretes, per a decorar diversos plats.

Pebrot de Padrón

Article principal: Pebrot de Padrón
Els pebrots de Padrón són de color verd, carn fina i mida petita. Com diu la dita, “alguns piquen i d’altres no” (que rima en Gallec “Os pementos de Padrón, uns pican e outros non”). Són originaris de Galícia i es cullen de la pebrera quan encara no han madurat. Es mengen fregits o a la planxa, amb molta sal, per a acompanyar o com a aperitiu.

eating Pebrots at Mercat del Maresme.