El Moniato

1383360_222195387957260_1081870306_nDescobrim les propietats d’un tubercle que molts de nosaltres tenim associat quasi exclusivament a la celebració de la castanyada. Una llàstima, perquè és un aliment amb propietats nutritives molt interessants i una bona font de provitamina A. A més, en podem gaudir durant tota la tardor i fins a principis d’hivern.

El moniato (Ipomoea batatas) és una planta originària dels tròpics de l’Amèrica central que ha estat cultivada des de fa més de 8.000 anys. A la zona del Perú s’han trobat representacions d’aquests tubercles en peces precolombines i restes en algunes tombes. Va arribar a Europa de la mà de Cristòfor Colom abans, fins i tot, que el moresc i la patata, i es va difondre molt ràpidament per tot el continent.

El moniato és una hortalissa rica en hidrats de carboni complexos i sucres. Per això, el seu contingut calòric és mitjà (100 kcal per cada 100 g) i té un sabor dolç molt marcat. No té greixos però sí gairebé un 2% de proteïna. D’aquesta proteïna convé destacar que és rica en un tipus d’aminoàcid essencial (la metionina), que no és habitual en els productes vegetals i, per tant, pot ser interessant per a les persones vegetarianes.

Normalment se sol comparar el moniato amb la patata perquè tots dos són tubercles i admeten formes de cocció semblants, però cal destacar que el moniato és superior en contingut nutritiu en relació amb les vitamines A, E, C i l’àcid fòlic.

Provitamina A (en forma de betacarotè): el moniato conté una quantitat important d’aquest pigment groc ataronjat (709 micrograns per 100 g de moniato). De fet, el nivell és semblant a l’hortalissa de referència per aquesta vitamina (la pastanaga), i amb un moniato quasi en queden cobertes les necessitats diàries (100 g de moniato ens aporten el 79% de la CDR per a un adult). La vitamina A és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i la reproducció.
Vitamina E: el moniato de color ataronjat conté més vitamina E que la majoria de verdures. És una vitamina antioxidant importantíssima en el procés de formació d’esperma.

Vitamina B9 (àcid fòlic): intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.

info: http://www.etselquemenges.cat/