HERBES MEDICINALS

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica. Es calcula en unes 260.000 les espècies de plantes que es coneixen en l’actualitat, de les que el 10% es poden considerar medicinals, és a dir, es troben recollides en els tractats mèdics de fitoteràpia, moderns i d’èpoques passades, per presentar algun ús. Evidentment, sobretot a les regions equatorials, la proporció d’espècies medicinals pot variar sensiblement d’aquest percentatge, ja que ni tan sols es coneix la totalitat de la flora.

element_15187_3934_Herbes_remeieres_a_Ossera_COPY

L’estudi dels components de les plantes medicinals se centra en les substàncies que exerceixen una acció farmacològica sobre el ser humà o els éssers vius en general. Els principis actius de les plantes poden ser substàncies simples (com a alcaloides) o bé barreges complexes (resines, olis essencials, etc.). Els compostos més comuns són els glúcids i heteròsids (glúcid més un compost sense cap glúcid), que poden ser glucòsids, galactòsids, etc. El primer heteròsid que es va descobrir va ser la salicina (extret de Salix alba). Altres components actius de les plantes són alcaloides, lípids, gomes, mucílags, principis amargs, tanins, olis essencials, resines, bàlsams, oleoresines, àcids orgànics, enzims i vitamines.

La recol·lecció ha de realitzar-se quan els principis actius de la planta estan madurs. Generalment, s’ha de procedir a l’assecat dels vegetals el més ràpid possible, de manera que no fermentin els sucres que contenen, encara que cal tenir en compte que les herbes seques a poc a poc van perdent les seues propietats. Les flors han d’agafar-se acabades d’obrir i assecar-se amb paper net; les fulles han de recol·lectar-se abans i durant la floració i estendre’s sobre un paper o reixeta; les plantes senceres han de ser desposseïdes de les fulles marcides i les restes de terra; les llavors i fruits no solen necessitar cap tractament; i les escorces i arrels s’han de prendre d’exemplars joves.