TIPUS DE PEBROT

–> VINE cada DIUMENGE i troba els millors PEBROTS de la comarca. De 09:00 a 14:00 hores
12745750_544293825747413_1438605905749612958_n

Nyora

La nyora és un pebrot sec, de color grana i arrodonit. La varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços. La nyora de Guardamar del Segura, és rodona i petita. S’utilitza en multitud de plats típics de les comarques de Catalunya, del sud del País Valencià i també a la Regió de Múrcia. A Alacant i Múrcia és condiment indispensable per als arrossos. A Cartagena la nyora és un dels ingredients bàsics del plat més representatiu de la ciutat: el Calder. Un altre plat típic que inclou nyora, si més no a les comarques del sud, és la pericana. Les nyores són sovint utilitzades per a enriquir sofregits i per a salses com la xató, la romesco, la salsa de calçots, etc.

Pebrot de romesco

El pebrot de romesco és un pebrot sec, de color grana, allargat i d’uns dos centímetres i mig d’ample. És menys carnós i té la pell més gruixuda que la nyora. A la cuina tradicional catalana els pebrots de romesco s’utilitzen sovint per a guisats. També s’utilitzen per al romesco de peix, o romescada, i per a la salsa romesco. Aquests pebrots es cultiven en menys quantitat que les nyores, cosa que fa que, de vegades, hom utilitzi aquestes pels romescos en comptes dels pebrots de romesco.

Bitxo

Article principal: Capsicum annuum L. var. minimum
El bitxo, vitet o pebrina és un pebrot petit, prim i vermell; és molt picant i s’utilitzava untant les ungles de les criatures perquè no es mosseguessin les ungles. Es pot menjar fresc o sec.

Els bitxos són un ingredient molt important en la cuina de molts països tropicals arreu del planeta, des-de la cuina mexicana fins als curris de l’Àsia del sud.

Pebre vermell

Article principal: Pebre vermell
El pebre vermell (català oriental), pebre roig (català occidental) o pebre bord (català balear) s’obté d’assecar i polvoritzar pebrots dolços (per al pebre vermell dolç, que no pica) o bitxos (per a la variant picant). Fa les funcions d’aromatitzant, colorant i conservant (vegeu formatge de Maó i sobrassada, per exemple) natural. A Mallorca ja apareix al segle XVIII al receptari de cuina escrit per Jaume Martí i Oliver. A Hongria i a molts països se’l coneix com a paprika.

Pebrot vermell

Article principal: Capsicum annuum L. var. annuum
És el pebrot vermell o pebrot morrón, que en realitat en alguns països es consumeix també en fases de maduració menys completes, amb la qual cosa es presenta en taronja, groc o verd. A Amèrica pot ser picant però a Espanya és sempre dolç. La seva carn és més gruixuda i dura que la del pebrot tendre verd. S’utilitza molt escalivat. Amb aquest pebrot es fa el pebre roig dolç i picant. És la variant annuum del Capsicum annuum.

Pebrot verd

Article principal: Capsicum baccatum
Als Països Catalans, i a d’altres també, com per exemple Itàlia, el pebrot de carn gruixuda i més aviat rodó, que existeix en molts colors: grocs, taronja, vermell, fosc, verd fosc, etc. només s’utilitza en vermell (vegeu pebre vermell). En canvi, el conegut popularment com a “pebrot verd” és un altre, més allargat, de carn fina i color verd clar, també conegut com a pebrot tendre. Es cultiva a Mallorca. S’usa de vegades als sofregits, trinxat i cuit amb la ceba, o es poden menjar a la brasa o fregits, per exemple com a acompanyament, a la samfaina, al trempó i a les sopes mallorquines, per exemple.

Pebrot del piquillo

Article principal: Pebrot del piquillo
El pebrot del piquillo (Capsicum annuum L.) és un pebrot vermell, petit i cònic. Se sol escalivar, pelar i guardar en conserva. Per la seva mida i forma són molt pràctics per a farcir (de puré de patates barrejat amb altres coses, com per exemple tonyina, d’ensalada russa, de truita de patata, de brandada de bacallà, de carn picada amb sofregit, de calamarçons, etc.). En aquest cas se solen arrebossar després i fregir, tot i que no és obligatori. Farcits, es poden servir sobre una llesca de pa, a manera de pintxo o bé com a plat, per exemple amb salsa i un acompanyament. També es pot fer una salsa de pebrots del piquillo fàcilment, per exemple, batint-los dintre d’un sofregit o del suc de coure la farça o amb una mica de brou o llet, espessit si cal amb un pèl de farina. Com els altres pebrots roigs escalivats, també se solen usar, tallats en tiretes, per a decorar diversos plats.

Pebrot de Padrón

Article principal: Pebrot de Padrón
Els pebrots de Padrón són de color verd, carn fina i mida petita. Com diu la dita, “alguns piquen i d’altres no” (que rima en Gallec “Os pementos de Padrón, uns pican e outros non”). Són originaris de Galícia i es cullen de la pebrera quan encara no han madurat. Es mengen fregits o a la planxa, amb molta sal, per a acompanyar o com a aperitiu.

eating Pebrots at Mercat del Maresme.