Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d’ametla, mel i ou, generalment cuit. El torró és als Països Catalans potser el dolç més típic i tradicional al Nadal, tot i que en origen era menjat a les postres dels rics en ocassions especials. Per exemple, hi ha constància escrita que hi era al menú de les noces de la filla del rei Jaume I.

turron

L’origen del torró no és del tot clar, la teoria més plausible és que siga d’origen àrab, com altres postres amb ametles, i des de les comarques del Sud del País Valencià, especialment de Xixona i Alacant es va popularitzar a altres zones peninsulars, el sud de França i, a través d’Itàlia (torrone) a l’Amèrica Llatina. La seva recepta ja apareix al medieval Llibre del Coch del mestre Robert.

Potser el nogat occità i el torrone o torró italià van néixer també directament dels àrabs, o no se sap si per influència del torró català, que ja existia a l’Edat Mitjana i que en aquell moment, i en concret al segle XV, la catalana era la cuina més prestigiosa d’Europa.

No s’ha de confondre el torró dit “fort” (en castellà, duro), com el d’Alacant, Agramunt, Perpinyà o Xerta, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d’origen comú, com l’àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l’occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l’halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró.